Em diuen Luque i aquest és el meu petit santuari.
Ja fa uns anys que pedalo damunt d’una màquina de cosir, és un soroll ben familiar que des de petita he sentit a casa, la meva mare Cate és molt apanyada.
Així que vaig comprar una màquina de cosir de segona mà, una Corona d’aquelles negres, d’abans,d’abans. Feia bolsos, coixins, alguns regals i diferents “apanyos”.
Però quan em vaig quedar embarassada i esperava l’arribada del meu primer fill, vaig començar a fer bossetes, per organitzar tot el que necessitava, per mi i per ell. Per la primera muda, per la roba de recanvi, per bolquers, …
A mesura que l’Om es va anar fent gran vaig seguir fent bossetes. Per guardar joguines a casa, per emportar-nos joguines a fora, per contes, perquè hi pugui guardar els seus grans i petits tresors, pels bolquers, per portar-hi tapers i carmanyoles pels àptas que fem fora de casa, per la roba de recanvi de l’escola, per roba que deixem a casa els avis,…
Així que us podem dir que tenim comprobadíssim que són molt pràctiques i molt útils!
Ara, amb una màquina una mica més moderna, en produeixo per tothom que en vulgui comprar.
Vaig ampliar la producció i a més de bossetes, també faig samarretes! Crec que pot ser un bonic i útil regal.
I per ara, temporalment, abandono les comandes. L'arribada del Lau i el Cai em permeten fer exclusivament de mama.
Espero que us agradi.
Luque.
Gràcies a l'Anna i al David pels detalls tècnics, i al Joan, l'Om, el Lau i el Cai per toot!
